dimecres, 31 d’agost del 2011

Resposta a "L'Hidra de Lerna: els múltiples caps de la violència"


de Pau Tarrés (germà, amic i company de viatge). 

M’agrada l’escrit tot i que no estic d’acord en diversos punts de partida.
Valoro el coratge d’abordar aquestes temàtiques i especialment el no fer-ho seguint les pautes de l’opinió pública / publicada...

D’altra banda, no comparteixo la idea de que la violència és el dimoni i el diàleg el deu. (perdó per la simplificació, però per mi l’experiència històrica posa en dubte tal afirmació ) Considero que si es critica la violència s’ha de fer en totes les seves dimensions. Si una caçarolada és un acte violent, els anuncis i lemes de PxC són criminals. Hi estaríem d’acord? ....   Però des del meu punt de vista hi ha moltes més violències, molt més important que la dels oportunistes de plataforma... Els 2’5 euros hora que cobren a l’obra els sense papers per exemple, la pressió policial amb marcat to racial, els abusos especulatius i les trampes dels bancs durant els darrers anys, les actuals i visibles conseqüències, la impossibilitat d’exercir drets com la vivenda, el treball, el culte, i fer-ho amb un mínim de dignitat., etc etc etc

Fa poc parlava amb vilatans de Salt, que no es consideren racistes però es mostren preocupats per les dimensions del projecte de mesquita... (“es diu que serà la segona més gran d’espanya”) els escoltava i prou, tot captant que la preocupació s’estén pel poble com una taca d’oli...  escoltava i prou, sense aixecar barricades davant les meves fronteres ideològiques, sense fer més que preguntes ni deixar més que reflexions i interrogants a l’aire...

Més tard hi tornava a donar voltes... Potser a alguns la metàfora no els semblarà apropiada, però com a sociòleg i provocador em prendre la llicència de deixar-la anar... Fa relativament poc Salt ja va fer una gran Mesquita! La Gran Mesquita del Capitalisme! L’Espai Gironès.

Un petit gran temple del Consumisme, valorat i gaudit per molts vilatans, que eviten fer l’associació d’idees lògica, que els faria comprendre que sense l’augment poblacional, productiu i conseqüentment de consum, el poble de Salt no podria acollir una infraestructura com aquesta...  

En realitat, simplement és un exemple visible de l’època de les “vaques grasses”.

Assumim les conseqüències dels nostres actes i les nostres idees.
Assumim que el sistema polític i econòmic i judicial no te res de just, que l’explotació i la plusvàlua de la que parlava Marx s’han modernitzat però en cap cas desaparegut.
Que la crispació també es promou des de mitjans de comunicació.
I que l’estratificació és un procés mecànic on l’excepció confirma la regla.

Acabem amb el discurs racista i fem-ho visualitzant que en definitiva, el que explica una actitud, una reacció, una situació concreta, no es tant la cultura ni les conseqüències d’un procés migratori, si no la situació material (causes objectives i estructurals).

Entendre que qualsevol, en la mateixa situació, probablement actuaria igual i desmuntar el populista discurs racista i el submís ideari feixista.

Es el model productiu qui fa de Dj resident en aquesta festa, i fins fa ben poc era el Dj somiat, havia enviat propaganda arreu pq la juerga fos massiva i ara diu q toca abaixar la música pq es queixen els veïns... a la Sala VIP segueix la festa, afirma amb veu baixa, els de platea ja us espavilareu... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada